Espanya està en el grup de cua de suïcidis, al costat d’altres països mediterranis, amb una taxa de 7,1 / 100.000 habitants. Països com Lituània, Hongria, Rússia o Polònia, tenen taxes superiors al 20%.
Tot i això, a Espanya, el 2015, el nombre de suïcidis (3.910) va doblar en nombre als morts en accident de trànsit (1.873) i gairebé en 70 vegades a les morts per violència de gènere (57). El suïcidi és la principal causa de mort no natural. I pocs en parlen.
El nombre sorprèn per la seva magnitud. I més si es té en compte que la major part dels intents de suïcidi no tenen conseqüència de mort. Aproximadament el 1’5% de la població ha intentat cometre suïcidi en algun moment de la seva vida.
Si es desglossa per grups d’edat, més del 20% de suïcidis correspon a persones de més de 80 anys. Potser persones que ja han viscut la seva vida i davant de problemes (econòmics, familiars, ..) busquin un descans … Però, què passa amb la resta?
Sembla ser que el comportament suïcida té pot tenir una base genètica, que en un entorn desfavorable, on abundin els factors estressants (problemes socials, trastorns psiquiàtrics ..) pot degenerar en la conducta suïcida.
Des del punt de vista laboral, l’estrès laboral, la intimidació i l’assetjament a la feina, i en menor grau, la desocupació, són factors que poden augmentar la probabilitat que les persones vulnerables puguin arribar a realitzar aquesta conducta destructiva.
La quarta Enquesta Europea de Condicions de Treball va mostrar que el 22,3% dels treballadors afirmen patir estrès a la feina. Els factors d’estrès relacionats amb la feina que més fortament afecten la salut mental són una combinació d’alta demanda i sota control i un desequilibri entre esforços i recompensa.
Respecte a l’assetjament a la feina, l’Enquesta de les condicions de treball a Europa (la EWCS) va revelar que a la UE, el 4% dels treballadors van denunciar haver patit intimidació i / o assetjament (els que ho van patir i no ho van denunciar han de ser molts més …)
Potser no puguem actuar sobre factors genètics, però l’estrès laboral i l’assetjament a la feina poden ser minimitzats. La prevenció de riscos laborals té encara molt recorregut en aquests camps.
