La síndrome de electrosensibilidad pot generar incapacitat permanent total (o almenys així ho reconeix el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (Madrid 6-7-16, EDJ 136607)
La síndrome de electrosensibilidad és una malaltia associada l’exposició a camps electromagnètics. Ser elèctricament sensible significa presentar uns símptomes (mal de cap, cansament crònic, dificultat per dormir…) que s’activen o s’intensifiquen en trobar-se prop d’aparells elèctrics, transformadors, antenes de telefonia mòbil i/o altres fonts de radiacions. Els símptomes disminueixen o desapareixen a reduir-se l’exposició o distanciar-se de les fonts emissores.
Al nostre planeta, l’home ha coexistit sempre de forma natural amb camps elèctrics (tempestes elèctriques…) i magnètics (orienten l’agulla de les brúixoles). No és un fenomen nou. No obstant això l’aparició del corrent elèctric ha estès i ampliat la seva presència entre nosaltres
Els camps electromagnètics (CEM) són invisibles i es generen en presència de càrregues elèctriques en moviment. Línies d’alta tensió, assecadors de pèl, mòbils, microones, transformadors elèctrics… tot l’associat a l’electricitat, genera camps electromagnètics
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) els camps electromagètics poden classificar-se en:
- Camps electromagnètics estàtics, no variables en el temps. Estan presents als trens de levitació magnètica, sistemes de ressonància magnètica para diagnostico mèdic i processos industrials de corrent continu (processos electrolítics, producció d’alumini, soldadura,…)
- Camps electromagnètics de freqüència extremadament baixa (FEB, o ELF) fins a 300 Hz.- presents en els equips relacionats amb la generació, transport o Utilització de l’energia elèctrica, línies d’alta i mitja tensió, maquinària industrial, electrodomèstics..
- Camps de freqüència intermèdia (FI), amb freqüències de 300 Hz a 10 MHz i que inclouen els equips d’escalfament per inducció, els dispositius antirrobo de les tendes i els sistemes de seguretat.
- Camps de radiofreqüència (RF), amb freqüències de 10 MHz a 300 GHz.- per exemple, ones de radi, la televisió, les antenes de radars i telefonia mòbil, telèfons mòbils i sense fils, els dispositius Wi-Fi, bluetooth i forns de microones.
Els estudis realitzats indiquen que l’exposició a aquests camps poden generar en alguns casos alteracions biològiques, com a inducció de corrents elèctrics que poden produir alteracions nervioses i/o musculars i escalfament de zones del cos, per exemple a la zona de l’orella en parlar molt amb el mòbil.
Els estudis a llarg termini no mostren dades concloents. Existeixen indicis que pugui haver-hi algun efecte carcinógeno i la possibilitat d’aparició de sindrome de electrosensibilidad, probablement associat a elevades exposicions i la predisposició genètica de l’individu. Però hi ha molts interessats en què el tema segueixi sent confús, entre ells els fabricants de mòbils. La pròpia síndrome de electrosensibilidad per exemple, és considerat per alguns com una patologia d’origen psicosomátic on el pacient culpa a l’electromagnetisme, alguna cosa intangible, dels seus mals…
Però davant el dubte, el millor és prevenir.
Què podem fer per minimitzar els possibles efectes dels CEM?
La intensitat dels camps electromagnètics disminueix rapidamente en augmentar la distància a ells, per això, una de les primeres recomanacions és allunyar-se si és possible d’equips o instal·lacions que sabem que generen camps (tenim alguns exemples que s’han exposat anteriorment). I si no és possible allunyar-se, almenys reduir el temps al que estem exposats als CEM.
En alguns casos es pot substituir la font, per exemple canviant sense fils o wifi per sistemes cablejats.
Pel que fa a la protecció en l’àmbit laboral, el RD 299/2016, de 22 de juliol, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a camps electromagnètics, defineix criteris per minimitzar l’exposició i evitar efectes aguts dels CEM en el lloc de treball.
