L’any 2009, l’executiu espanyol va establir les bases per a la regulació de la presència de DEA al Reial Decret 365/2009, de 20 de març, que estableix les condicions i requisits mínims de seguretat i qualitat en la utilització d’aquests equips fora de l’àmbit sanitari. La normativa, actualment vigent, posa en valor la importància de la protecció de la salut i com els desfibril·ladors poden ajudar a salvar vides en cas de parades cardiorespiratòries.
Aquesta regulació és per a l’ús d’aquests equips fora de l’àmbit sanitari.
Posteriorment, Catalunya va elaborar la normativa autonòmica de regulació pròpia, per ser una competència de protecció civil (article 132.1. Estatut d’Autonomia de 2006)
Decret 151/2012, de 20 de novembre, del Departament de Salut pel qual s’estableixen els requisits per a la instal·lació i l’ús de desfibril·ladors externs fora de l’àmbit sanitari i per a l’autorització d’ entitats formadors en aquest ús.
El Decret 151/2012 remarca diversos aspectes a tenir en compte:
1) Que abans de la seva instal·lació, s’ha de realitzar la comunicació i el registre a la GenCat.
2) Que els DEA han d’estar en perfecte estat de funcionament i de manteniment. El manteniment serà el que marqui el fabricant, no cal tenir un contracte de prestació de servei amb una empresa mantenidora, però se seguiran amb exactitud les pautes del fabricant.
3) Que abans del seu ús cal avisar al 112 i cal disposar dels cursos de RCP i ús del desfibril·lador.
4) Que la ubicació i les normes d’ús han d’estar senyalitzades i visibles, així com comptar amb mitjans per a la comunicació immediata amb el Sistema d’Emergències Mèdiques, a càrrec de qui instal·la el desfibril·lador, i un sistema d’alerta posterior a l’autoritat sanitària a través del 112.
5) Que l’equip s’ha d’instal·lar en un lloc on, segons l’horari d’activitat de l’espai, hi hagi personal autoritzat per utilitzar-lo, llevat que estiguin ubicats a la via pública.
6) En cas d’emergència en què no hi hagi personal mèdic o format a RCP, qualsevol persona pot activar el desfibril·lador i intervenir després de contactar amb el 112.
7) Que s’han d’instal·lar a:
- Grans superfícies amb activitat comercial minorista amb superfície útil per a l’exposició i venda al públic superior a 2.500 m2
- Aeroports
- Ports comercials
- Estacions d’autobusos i ferrocarril de poblacions de 50.000 habitants
- Estacions de metres amb trànsit diari igual o superior a 5.000 persones
- Instal·lacions, centres o complexos esportius amb un volum diari d’ usuaris sigui igual o superior a 500 persones
- I establiments públics amb un aforament igual o superior a 5.000 persones.
D’altra banda, la normativa autonòmica sobre els plans d’autoprotecció. (Decret 30/2015, de 3 de març, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures), dins dels equipaments mínims exigibles també exigeix la instal·lació de DEA’s en determinats equipaments: a l’annex III (Mitjans d’autoprotecció mínims) del Decret, es relacionen epígrafs i es resumeixen aquí els més destacats.
- Estacions i intercanviadors de transport: aquells amb una ocupació igual o superior a 2.000 persones.
- Els ports d’interès general.
- Els aeroports amb un volum superior a 5.000 viatgers en hora punta.
- Qualsevol establiment d’ús docent sempre que disposi d’una ocupació igual o superior a 1.000 persones.
- Qualsevol altre establiment d’ús residencial públic sempre que disposi d’una altura d’evacuació igual o superior a 28 m, o d’una ocupació igual o superior a 2.000 persones.
- Activitats residencials públiques: aquells en els quals es desenvolupen activitats de residència o centres de dia destinats a persones ancianes, amb discapacitat física, sensorial, intel·lectual o amb malaltia mental, o aquells en els quals habitualment hi hagi usuaris que no puguin realitzar una evacuació pels seus propis mitjans i que disposi de 100 o més places en conjunt
- Activitats en edificis o instal·lacions tancades o de temporada: amb capacitat o aforament igual o superior a 2.000 persones.