ESPECIALITATS TÈCNIQUES
La prevenció de riscos laborals s’aborda des de quatre especialitats que permeten realitzar una prevenció integral que garanteix la cura de la salut dels treballadors. Aquestes especialitats són:
- Seguretat en el treball
- Higiene Industrial
- Ergonomia
- Psicosociologia aplicada
En què consisteixen les especialitats tècniques?
SEGURETAT EN EL TREBALL
La Seguretat en el Treball actua en l’entorn físic del treballador i és el conjunt de procediments i tècniques que busquen evitar o reduir el risc que es produeixi un accident de treball.
Es tracta de buscar l’origen dels riscos i tractar d’eliminar-los mitjançant normes, dissenys i mesures de seguretat.
ERGONOMIA
S’encarrega de la relació entre l’entorn de treball i els treballadors, intentant adaptar les condicions i organització del treball a l’individu per aconseguir el major grau d’adaptació i la realització del treball de la manera més eficaç i còmode possible.
L’ergonomia estudia els aspectes relatius a la salut física (condicionants materials de l’ambient de treball, posició, esforç...)
HIGIÈNE INDUSTRIAL
És la tècnica de prevenció no mèdica que actua enfront dels contaminants ambientals físics (soroll, radiacions, vibracions ..), químics i biològics amb l’objecte de prevenir l’aparició de malalties professionals en els individus exposats a ells.
Aquesta branca té una part teòrica que estableix els valors de concentració i exposició que tindrien efectes perjudicials per a la salut i una part analítica que s’encarrega del mesurament dels contaminants presents en un entorn de treball. A partir dels resultats obtinguts es defineixen les actuacions preventives a realitzar.
PSICOSOCIOLOGIA
Els riscos psicosocials apareixen quan hi ha un desequilibri entre les exigències del treball i les característiques del treballador.
La psicosociologia estudia el comportament humà en l’entorn de l’empresa durant el treball; avalua les condicions que afecten el comportament del treballador i la seva interacció social dins del procés.
Es tracta de trobar pautes que eliminin els desequilibris entre la persona i l’organització i millorin la seva interacció, de manera que es faciliti el treball a la persona. Aquesta millora en l’adaptació, al mateix temps i de forma indirecta redunda en una millora del rendiment.
