Empresari: cal aprendre
Ja fa uns anys que els informes anuals del Banc d’Espanya i l’OCDE, indiquen que els empresaris i directius espanyols, especialment a les petites i mitjanes empreses, estan a la cua d’Europa en la formació i professionalització de la gestió empresarial … només Grècia està per sota nostre …
Entre altres coses, aquests informes assenyalen que “Els indicadors disponibles sobre gestió empresarial, que estan positivament correlacionats amb mesures de productivitat, rendibilitat i supervivència empresarials, situen Espanya en una posició inferior a les d’Alemanya, el Regne Unit, França i Itàlia”.
La dada és demolidora. Si ens comparem amb Europa, sembla que les persones que han de definir les directrius i marcar les línies del bon fer a l’empresa no estàn massa preparades per a fer-ho …
La dada m’ha semblat significativa perquè en prevenció de riscos laborals tenim un clar exemple d’aquesta falta de “sensibilitat” vers el coneixement de la gestió empresarial.
En els convenis vigents dels sectors del metall i la construcció, s’ha inclòs la formació obligatòria en temes de prevenció de riscos laborals per a tots els treballadors. Així, un treballador de producció de la construcció o del metall, està obligat a realitzar un curs presencial de 20 hores.
L’empresari per la seva banda, segons el conveni, ha de realitzar un curs de 10h (construcció) o 6h (metall). Però pot fer-ho de forma presencial o on-line.
Evidentment, tots els empresaris escullen la còmoda opció on-line, que es converteix a efectes pràctics en què la secretària acaba fent el curs des del seu ordinador …
És a dir, tenim al treballador i a la secretària, molt millor formats i sensibilitzats en prevenció de riscos laborals que l’empresari, que és el qui ha de marcar les pautes i prendre les decisions que afecten la seguretat i salut laboral dels treballadors i de retruc a la satisfacció (o insatisfacció) laboral ….
Malament anem per aquest sender …
