L’evolució de la tecnologia de les darreres dècades ha produït canvis en la manera de treballar. En un món cada cop més tecnificat, els ordinadors, telèfons mòbils i tablets, s’han integrat a la nostra vida laboral i estan modificant el tipus de relació entre les empreses i els seus treballadors.
El dret a la desconnexió digital sorgeix de la necessitat establir uns límits a la jornada laboral i a les obligacions de les persones treballadores, amb la finalitat de limitar aquesta “hiperconnectivitat” que ens manté de forma constant units a les noves tecnologies.
A l’article 88 de la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre i l’article 18 de la Llei 10/2021, de 9 de juliol, de treball a distància, s’indica que els treballadors tenen dret a la desconnexió digital, inclosos aquells que ho facin a distància,
Aquestes normatives reconeixen el dret del treballador, que no l’obligació, a no contestar comunicacions de treball: trucades, correus electrònics, missatges, WhatsApp, etc., fora del seu horari laboral.
També incideix la legislació en que les empreses han d’elaborar polítiques internes orientades a la implantació del dret a la desconnexió, així com a la realització d’accions de formació i sensibilització sobre l´ús raonable de les eines tecnològiques.
Una bona manera d’implantar aquesta normativa a l’empresa és l’elaboració d’un protocol d’actuació. És recomanable que el document contingui entre d’altres aspectes:
- El reconeixement de l’empresa del dret a la desconnexió digital del treballador.
- Compromís d’adequació d’horaris de reunions, formacions, videoconferències, a l’horari laboral
- Instruccions de com i quan s’ha de fer aquesta desconnexió: contestadors automàtics, desviament de trucades, respostes automàtiques,
- Compromís de l’empresa de no prendre represàlies en cas que s’exerceixi el dret a la desconnexió
- Casos especials de gravetat que mereixin ser tractats com a excepcions
- Restriccions a l’ús d’equips d’empresa fora de l’horari laboral per a ús personal
Com a punt final, cal destacar el concepte de “fatiga informàtica” a què fa referència l’article 18.2 de la Llei 10/2021, de treball a distància. En aquest punt s’associa la desconnexió digital a la necessitat d’ús raonable de les eines tecnològiques que eviti el risc de fatiga informàtica (entenc que a causa del treball). El benintencionat legislador vol protegir-nos de l’abús de la informàtica que pot generar la feina, i sembla oblidar que la majoria de la gent continua “enganxada” a mòbils, consoles i TV la major part del seu temps lliure… potser és allà on acaba per fatigar-se informàticament el personal…
