A l’article 40.2 Constitució Espanyola s’estableix que els poders públics vetllaran per la seguretat i higiene en el treball.
En el desenvolupament d’aquest mandat constitucional i per la necessitat d’adaptar-se a les normatives comunitàries es va publicar la Llei 31/1995 Llei de Prevenció de Riscos Laborals.
En l’article 14 de l’esmentada llei s’estableix que aquesta regulació s’aplicarà a empreses que tinguin contractats treballadors per compte aliè, als quals se’ls donarà una protecció eficaç.
En el cas de la figura jurídica de les Cooperatives, s’observa que tenen naturalesa mixta: podent tenir treballadors per compte d’altri i socis treballadors (denominats de treball personal / relació societària).
Però és la mateixa Llei de PRL, de vocació universal, tant en la seva exposició de motius com en el seu art.3 que s’assembla aquesta situació a la relació de ajeneitat exposada anteriorment.
Art 3 LPRL (àmbit d’aplicació): “…….Igualmente será aplicada la LPRL a las sociedades cooperativas, constituidas de acuerdo con la legislación que les sea de aplicación, en las que existan socios cuya actividad consista en la prestación de un trabajo personal, con las peculiaridades derivadas de su normativa específica”.
La mateixa LPRL realitza una operació d’ajust a la realitat cooperativa equiparant als socis (amb els treballadors) i a la cooperativa (amb la figura de l’empresari).
D’aquesta manera queda clar el deure de protecció de les societats cooperatives respecte als treballadors per compte aliè i als socis que presten el seu treball personal i l’obligació dels treballadors (socis) en matèria de PRL. I per tant l’aplicació a les Cooperatives de la normativa de PRL.
Serà la legislació cooperativa la que concretarà amb més detall les relacions entre socis i la mateixa cooperativa.
Notes: – Llei de Cooperatives Estatal: Llei 27/1999 – Llei de Cooperatives Catalana: Llei 12/2015
