Mes el 90% de les PIMES segons les estadístiques i gairebé el 100% segons la meva experiència de 20 anys en el sector, consideren la prevenció de riscos com una obligació legal que cal complir, en la línia de pagar els impostos, donar d’alta als treballadors en la seguretat social o demanar una llicència d’activitat a l’ajuntament, alguna cosa amb el que cal conviure i que un especialista en prevenció pot gestionar… d’aquesta manera complint la llei, l’empresa evitarà multes o sancions.
Per a la majoria de les empreses la prevenció de riscos és un requisit, un tràmit burocràtic, paperassa, documents que cal tenir per si ve un inspector, aquesta és la realitat… Quina oportunitat malbaratada!!
Però la prevenció de riscos és més que la simple paperassa. Es pot incorporar al treball diari de l’empresa i ajudar-la a millorar i a complir els seus objectius. És, en resum, una oportunitat per a fer les coses millor. Per a aprofitar-la com una eina de millora, però, és necessari implantar la filosofia de treball que porta associada: la cultura preventiva.
La cultura preventiva és una actitud que ha d’impregnar a tot el personal de l’empresa, és l’interès real de l’empresa pel benestar i la salut de tots els que treballen en ella, actitud que de forma directa repercutirà en unes millors condicions de treball i amb gran probabilitat, en una millora dels resultats empresarials. És la cultura del tots guanyen…
Per molt bons que siguin els ingredients de l´escudella: cigrons, cansalada, butifarra, pollastre, pastanaga,.. si el brou on s’han de coure està ranci, ho espatllarà tot. El mateix pot passar a l’empresa: per molta tecnologia, equips, procediments i normes implantats, si el comportament de les persones no és l’adequat, si la cultura de l’empresa no és la correcta, tota la resta servirà per a ben poc…
Per a disposar d’un bon brou en l’empresa – generar la cultura preventiva – la recepta requereix seguir tres passos de forma consecutiva
- Començar per a dalt. La direcció és la primera que ha d’estar totalment conscienciada.
- Motivar i implicar la resta de personal.
- El procediment de millora: Aprendre dels errors
La direcció
La direcció ha de creure en el projecte. Algunes de les excuses més habituals dels directius per a no preocupar-se per l’assumpte, són, que el personal no està conscienciat, que no hi ha temps per a dedicar a aquests temes o que la prevenció té massa burocràcia. Si la direcció no s’implica, millor plantejar-se un altre projecte…
El primer problema important és la falta de conscienciació de l’empresari. El més normal en una reunió de producció és preguntar si s’ha acabat la comanda, si s’han complert els estàndards de qualitat o que fem amb la màquina que s’ha espatllat…, poques vegades es pregunta o es comenta si hi ha hagut algun incident o si hi ha alguna cosa que es pugui millorar… malament anem…
D’altra banda, el coneixement de la prevenció per part de l’empresari a Espanya és deficient. Els convenis (metall, construcció…) permeten que la formació en cultura preventiva per a l’empresari es pugui realitzar a distància. Greu error. El curs l’acaba fent la secretària. L’empresari no té temps…
Per a completar el panorama desolador, tinguem present que la prevenció s’ha incorporat fa molt poc als programes de les escoles de negocis. Durant molts anys la major part dels executius que ara dirigeixen empreses, han acabat les seves llicenciatures i màsters sense saber gens de prevenció de riscos.
En molta PIMES, l’empresari encara continua pensant que en contractar un servei de prevenció, està contractant una espècie d’assegurança per si tenen un accident o una denúncia d’un treballador (real!!!!)
El bon empresari, si desitja implantar la cultura preventiva, ha de liderar el projecte, amb compromís, definint responsabilitats, terminis i objectius, i assignant els recursos necessaris per al seu desenvolupament. La llei anomenaria a aquest pas, l’elaboració d’un pla de prevenció.
Implicar i motivar als treballadors i comandaments
És el segon pas. L’empresa ha de realitzar accions concretes orientades a transmetre aquesta cultura del treball ben fet. Alguns exemples d’actuacions que es poden realitzar en aquesta fase serien:
- Formació /informació a més de l’específica del lloc de treball, sobre conscienciació dels avantatges del treball ben fet.
- Bústies de suggeriments
- Introduir temes de PRL en les reunions de tots els departaments.
- Inspeccions de seguretat comentades a comandaments i treballadors
- Preguntar al treballador com pot millorar el seu lloc de treball.
- Recompensar bones idees o comportaments segurs
Tant en aquesta fase com en l’anterior és vital que la direcció analitzi i dongui resposta als suggeriments que vagin apareixent i compleixi amb els compromisos de millora que es vagin adquirint.
La implicació ha d’aconseguir-se també en tots els departaments auxiliars de l’empresa. Per exemple, seria indicatiu d’una deficient implantació, que un departament de compres adquirís els equips de protecció que necessita l’empresa seguint el criteri estrictament econòmic del menor cost..
Aprendre dels errors
És l’última fase. L’empresa està conscienciada… ara podem posar en marxa un sistema de millora permanent. Per a això és necessari crear un o diversos equips de treball. No fa falta ser una gran empresa, en una PIME un equip de treball pot estar format per exemple, per l’empresari, un encarregat i un treballador,.. és mes important l’interès i les ganes que la quantitat.
Amb l’equip humà format, és fàcil desenvolupar el sistema de treball:
- Incidències , propostes de millora i avaluacions de riscos ens permetran detectar deficiències en les condicions de treball. Una bona avaluació ha de valorar tant els aspectes materials (eines, equips…) els ambientals (sorolls, il·luminació, ambient tèrmic…), i ergonòmics (posturals, càrregues…) com els psicosocials. Les possibles millores, encara que no suposin l’eliminació de deficiències, també han de considerar-se en aquesta fase.
- Recerca de les situacions anòmales, cerca de solucions.
- Planificar les mesures correctores proposades: organitzar els recursos de l’empresa per a veure com quan on i de quina manera podem implementar les actuacions de millora.
- Seguiment de les actuacions.
- Revisió de l’estat final i volta a començar.
De fet, el sistema no és més que una mescla de conceptes de millora de la qualitat que s’utilitzen des de fa molts anys en les empreses: cercles de qualitat, kaizen, PDCA, la gran diferència és que prèviament tenim un personal motivat i conscienciat.
És senzill. Només calen ganes i tenir molt clar que la inversió en temps i en diners que es realitzi en aquests temes generaran retorns en forma de beneficis a l’empresa.
Un bon brou fa una bona escudella…
