El cos és una màquina perfectament engranada. I el cos es compensa. Quan falla un engranatge, fa el possible per restituir-se. Però si s’atura, es descompensa, s’atrofia i comença a fallar.
Així ho reflexen molts estudis i ho diuen els metges. Però jo no sóc metge. Ni fisioterapeuta. Ni he estudiat el cos en profunditat. Així que, parlo des de la meva experiència, des del fet de posar a prova el meu cos en diferents situacions, en diferents esports i en moltes activitats. Així que, he mogut els engranatges i algun ha deixat de funcionar correctament. Però, amb el temps i unes senzilles cures (i paciència), torna a funcionar perfectament.
Les nostres feines impliquen moviments continus, repetitius, sobreesforços, ús de grups musculars concrets i també, inactivitat, manteniment de postures estàtiques, sobrecàrrega muscular concreta i determinada en alguns músculs,… I això crea la descompensació. El que es coneix, en la Prevenció de Riscos Laborals, com trastorns musculoesquelètics.
No entraré en les causes ni en les condicions laborals que els produeixen. Aquesta és la feina que fem cada dia a PREVIJOB. Però sí que diré (per la meva experiència) que gran part de la causa de que apareguin aquests trastorns, de que descompensin el nostre cos, som nosaltres mateixos, les persones que, precisament, pateixen les conseqüències d’aquestes patologies. La feina ens “obliga” a moure’ns de determinades maneres o a romandre parats. I apareixen les descompensacions. I els dolors. I necessitem una baixa laboral per que no podem realitzar la nostra feina sense dolor.
Però treballem en PREVENCIÓ i, com a tal, hem d’aconsellar, orientar i ajudar a les nostres empreses a evitar que arribin aquestes descompensacions. I si parem atenció a tot l’anterior, el primer consell que hem de donar és: MOU EL COS. Fes que tingui recursos (força, músculs, rang de moviment,…) per tal de poder compensar els excessos diaris a que sotmetem el cos durant la nostra jornada.
I això s’ha de treballar fora de la feina: de camí a casa, al supermercat, al gimnàs, a l’aire lliure, al parc, a la muntanya, a casa,…
Hem de trobar el moment per enfortir el nostre cos per fer-lo treballar de manera distinta a com ho fem a la nostra feina, per tal que pugui compensar el que ens toca fer durant 8 hores diàries. Dona igual la disciplina que fem servir, si ioga, meditació, crossfit, passejades amb el gos, pàdel, bàsquet, sortides amb nens, boxa, atletisme, ball,… Movem-nos. Amb intensitat controlada. Però, movem-nos. Només així el nostre cos es prepara pel que vindrà. I tindrà els recursos per fer front a qualsevol cosa esperada o sobrevinguda durant la nostra jornada laboral.
Les avantatges de fer activitat física regularment també estan demostrades, tant a nivell físic com mental, amb la creació d’hormones que ens aboquen a la felicitat. I és que no només hem de recórrer al nostre cos per sanar. També hem de tenir en compte la nostra ment.
I tinguem paciència. No vulguem tenir presa per recuperar-nos. Hem de tenir un procés de recuperació mental igualment saludable, en el que necessitem creure que millorarem. I deixar passar el temps suficient per a que la compensació torni a col·locar tot al seu lloc.
Recordeu. El cos és un engranatge perfecte. I es treballa des de la compensació.
